Ens n’avergonyim!
Ja n’hi ha prou, amb un segle i mig de persecució i silenci!
En nom de la bondat i la bellesa. En nom dels valors humans i la llibertat!
Com a éssers humans iranians, ens avergonyim d’allò que s’ha perpetrat als bahà’ís al
llarg de l’últim segle i mig a l’Iran.
Creiem fermament que cada iranià, “sense distinció de raça, color, sexe, idioma, religió,
opinió política o de qualsevol altre tipus”, i sense consideració del seu rerefons ètnic,
“origen social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició” té tots els drets i
llibertats proclamats en la Declaració Universal dels Drets Humans. Malgrat això, des del
naixement mateix de la Fe bahà’í, s’ha privat els seguidors d’aquesta religió a Iran de
molts d’aquests drets, tan sols sobre la base de les seves conviccions religioses.
D’acord amb documents i proves històriques, des del començ del moviment babí, que va
anar seguit de l’aparició de la Fe bahà’í, l’espasa del fanatisme i la intolerància ha causat
la mort de milers dels nostres compatriotes només per les seves creences religioses.
Només comptant les primeres dècades després del seu establiment, uns vint mil iranians
que s’associaven amb aquesta comunitat religiosa van ser assassinats brutalment en
diferents regions d’Iran.
Ens avergonyim que no s’alcés cap veu de protesta contra els bàrbars assassinats
comesos en aquella època.
Ens avergonyim que fins avui les veus de protesta contra aquest delicte abjecte hagin
estat escasses i apagades.
Ens avergonyim que, a més de la intensa repressió contra els bahà’ís durant les seves
dècades de formació, l’últim segle hagi estat testimoni d’episodis regulars de persecució
contra aquest grup dels nostres compatriotes, les llars i negocis dels quals van ser
incendiats i les vides, possessions i famílies dels quals van ser sotmeses a una persecució
brutal, mentre que la comunitat intel·lectual iraniana, però, romania en silenci.
Ens avergonyim que al llarg dels últims trenta anys, l’assassinat de bahà’ís amb l’únic
pretext de les seves creences religioses hagi adquirit estatus legal i que, a causa d’això,
hagin perdut la vida més dos-cents bahà’ís.
Ens avergonyim que un grup d’intel·lectuals hagi justificat la coacció envers la
comunitat bahà’í d’Iran.
Ens avergonyim del nostre silenci quan milers de joves bahà’ís, per la seva fidelitat a la
seva religió i la seva honestedat a l’hora d’afirmar les seves conviccions, hagin estat
exclosos de l’accés a l’educació universitària i a altres institucions d’educació superior
d’Iran.
Ens avergonyim que els nens bahà’ís siguin objecte de calumnia a les escoles i en
públic.
Ens avergonyim del nostre silenci davant la dolorosa realitat que en el nostre país els
bahà’ís són oprimits i difamats, empresonats per les seves conviccions religioses, que les
seves cases i negocis són atacats i destruïts i que els seus cementiris són profanats de
forma regular.
Ens avergonyim del nostre silenci enfrontant-nos amb el llarg, fosc i atroç historial de
les nostres lleis i el nostre sistema legal, que han marginat i privat els bahà’ís dels seus
drets, així com de les injustícies i els fustigaments per part d’òrgans del govern, tant
oficials com no oficials, envers aquest grup dels nostres compatriotes.
Ens avergonyim per totes aquestes transgressions i injustícies; estem avergonyits pel
nostre silenci davant tots aquests fets.
Nosaltres, els signataris d’aquest document, els demanem a vostès, els bahà’ís, que ens
perdonin pels mals comesos contra la comunitat bahà’í d’Iran.
Mai més no romandrem silenciosos quan la injustícia truqui a la vostra porta.
Els farem costat fins que aconsegueixin tots els drets consagrats en la Declaració
Universal dels Drets Humans.
Unim-nos per transformar l’odi i la ignorància per amor i tolerància.
3 de febrer de 2009